Aquesta setmana hem tornat a enllaçar amb les
competències i hi hem aprofundit encara més que l'anterior vegada a l'entrada
de recórrer el camí mitjançant competències. Així, ens hem centrat en
temes que encara no havíem estudiat gaire com és la distribució a l'aula, la
importància del temps i els espais, entre altres conceptes importants.
La setmana passada, ens endinsarem en el currículum, la seva estructura, les fonts, els seus usos i en reflexionar sobre aquest, però no vaig poder aportar (ja que encara no ho havíem donat) que haviem d'enfocar-lo de forma globalitzadora. El coneixement en sí és un, és global; no es dóna per discilipes, llavors, haurem de començar a plantejar-nos que el currículum, i per tant, l'aprenentatge siga igual. Isabel Solé, Eulàlia Bassedas i Teresa Huguet en el llibre Aprendre i ensenyar a l'educació infantil (1996, pàg.132) expliquen: ''en l'enfocament globalitzador el nexe comú és el problema lligat a la realitat que dóna entrada a diversos continguts, i això facilita l'establiment de relacions que caracteritza l'aprenentatge significatiu''.
La setmana passada, ens endinsarem en el currículum, la seva estructura, les fonts, els seus usos i en reflexionar sobre aquest, però no vaig poder aportar (ja que encara no ho havíem donat) que haviem d'enfocar-lo de forma globalitzadora. El coneixement en sí és un, és global; no es dóna per discilipes, llavors, haurem de començar a plantejar-nos que el currículum, i per tant, l'aprenentatge siga igual. Isabel Solé, Eulàlia Bassedas i Teresa Huguet en el llibre Aprendre i ensenyar a l'educació infantil (1996, pàg.132) expliquen: ''en l'enfocament globalitzador el nexe comú és el problema lligat a la realitat que dóna entrada a diversos continguts, i això facilita l'establiment de relacions que caracteritza l'aprenentatge significatiu''.
Recuperant el tema de les competències, podem parlar-ne de vuit:
1. Comunicativa, lingüística i audiovisual
2. Artística i cultural
3. Tractament de la informació i competència digital
4.
Matemàtica
5.
Aprendre a aprendre
6. Autonomia i iniciativa personal
6. Autonomia i iniciativa personal
7.
Coneixement i interacció amb el món físic
8. Social i ciutadana
Si ens fixem, podem veure que aquestes competències corresponen als quatre pilars bàsics de l'educació de Delors (1996): saber, saber ser, saber fer i saber conviu-re.
Hem d'assumir que aquestes competències s'han de poder treballar des de qualsevol àrea. Per exemple si jo sóc professor de matemàtiques, no només m'he de preocupar de què els alumnes assoleixin la competència matemàtica, sinó que en puc treballar moltes d'altres i així amb totes les matèries. A més, trob que és molt més enriquidor saber interrelacionar-ho tot, ja que si només sabem veu-re les coses per disciplines aïllades perdem la visió global. Sembla que a l'educació infantil es sap treballar d'aquesta forma, però quan més s'avança de curs, més costa, i això és un problema.
Igual que a l'entrada de les competències vaig dir que poder gaudir de la conferència d'Antoni Zabala m'havia enriquit molt, m'ha passat el mateix aquesta setmana, ja que hem vist una entrevista als directors del CE Jacint Verdaguer on parlen de quins tipus de canvis hi hauria que dur a terme, i m'agrada perquè realment t'oblides de què estàs a classe i penses que ells t'ho expliquen a tu amb les seves pròpies paraules.
Per començar parlaré un poc de dels canvis en el professorat ja que és la persona en sí que hem de ser d'aquí a alguns anys. La ideea principal és el canvi del professor des de l'escola tradicional a l'actual, el canvi de rol d'aquest. En aquests moments no és ell qui té aquelles veritats absolutes i no discutibles de les que parlàvem a la primera entrada de bloc (paràgraf 3), sinó que és un orientador, un gestor d'activitats que ha de preocupar-se d'oferir-li a l'alumne allò que necessita per desenvolupar-se. Amb això, el centre d'atenció passa a ser l'alumne (que no significa que la tasca del docent passi a ser molt més fàcil sinó tot al contrari), a més de la tasca d'ensenyament, hi ha d'haver una relació professor-alumne, preocupar-nos per ells. Com s'expressa en el llibre Aprendre i ensenyar a l'educació infantil (1996, pàg. 108): ''el fet que l'infant se senti estimat, valorat i apreciat com a alumne per la seva mestra afavorirà que se senti segur a l'escola i que es vagi sentint amb capacitat per afrontar els diferents reptes que hom li anirà proposant'', amb això estem parlant del concepte de tecnologia dolça i trob que és molt bonic perquè com a futura mestra em sembla fascinant que nosaltres pugem ser tan importants i influents en l'etapa educativa d'aquests nens i nenes.
A part d'això, es parla també de la importància de l'agermanament entre el professorat i de treballar interdisciplinàriament.
Si en quan al rol del professor es trenquen esquemes, amb els l'organització de l'aula també. Si el docent ja no és el protagonista i ho són els alumnes, ens haurem d'escoltar entre tots, ja no només escolt a la persona que tinc al davant. A més, l'aprenentatge ha de ser social, es pot treballar de moltes formes; Zabala, al seu llibre Cómo aprender y enseñar competencias (2007) parla de fer-ho amb grans grups, equips fixos, equips flexibles homogenis o heterogenis o de forma individual sobretot per realitzar les tasques de reflexió.
Referint-nos al temps, Isabel
Solé (1996, pàg.109) expressa: ''el temps d'aprendre i el temps de viure i
créixer no estan separats i en tot moment l'infant creix i aprèn gràcies a
l'acció educativa de les persones que l'envolten i a les experiències que té en
aquest context''. Amb això vol dir que qualsevol situació que es doni,
qualsevol cosa que es faci, tindrà sentit educatiu i serà rellevant, realment
això ho exposa de cara a l'educació infantil, però seria bò que es pogués donar
a les altres etapes també, tot i que és més difícil. 8. Social i ciutadana
Si ens fixem, podem veure que aquestes competències corresponen als quatre pilars bàsics de l'educació de Delors (1996): saber, saber ser, saber fer i saber conviu-re.
Hem d'assumir que aquestes competències s'han de poder treballar des de qualsevol àrea. Per exemple si jo sóc professor de matemàtiques, no només m'he de preocupar de què els alumnes assoleixin la competència matemàtica, sinó que en puc treballar moltes d'altres i així amb totes les matèries. A més, trob que és molt més enriquidor saber interrelacionar-ho tot, ja que si només sabem veu-re les coses per disciplines aïllades perdem la visió global. Sembla que a l'educació infantil es sap treballar d'aquesta forma, però quan més s'avança de curs, més costa, i això és un problema.
Igual que a l'entrada de les competències vaig dir que poder gaudir de la conferència d'Antoni Zabala m'havia enriquit molt, m'ha passat el mateix aquesta setmana, ja que hem vist una entrevista als directors del CE Jacint Verdaguer on parlen de quins tipus de canvis hi hauria que dur a terme, i m'agrada perquè realment t'oblides de què estàs a classe i penses que ells t'ho expliquen a tu amb les seves pròpies paraules.
Per començar parlaré un poc de dels canvis en el professorat ja que és la persona en sí que hem de ser d'aquí a alguns anys. La ideea principal és el canvi del professor des de l'escola tradicional a l'actual, el canvi de rol d'aquest. En aquests moments no és ell qui té aquelles veritats absolutes i no discutibles de les que parlàvem a la primera entrada de bloc (paràgraf 3), sinó que és un orientador, un gestor d'activitats que ha de preocupar-se d'oferir-li a l'alumne allò que necessita per desenvolupar-se. Amb això, el centre d'atenció passa a ser l'alumne (que no significa que la tasca del docent passi a ser molt més fàcil sinó tot al contrari), a més de la tasca d'ensenyament, hi ha d'haver una relació professor-alumne, preocupar-nos per ells. Com s'expressa en el llibre Aprendre i ensenyar a l'educació infantil (1996, pàg. 108): ''el fet que l'infant se senti estimat, valorat i apreciat com a alumne per la seva mestra afavorirà que se senti segur a l'escola i que es vagi sentint amb capacitat per afrontar els diferents reptes que hom li anirà proposant'', amb això estem parlant del concepte de tecnologia dolça i trob que és molt bonic perquè com a futura mestra em sembla fascinant que nosaltres pugem ser tan importants i influents en l'etapa educativa d'aquests nens i nenes.
A part d'això, es parla també de la importància de l'agermanament entre el professorat i de treballar interdisciplinàriament.
Si en quan al rol del professor es trenquen esquemes, amb els l'organització de l'aula també. Si el docent ja no és el protagonista i ho són els alumnes, ens haurem d'escoltar entre tots, ja no només escolt a la persona que tinc al davant. A més, l'aprenentatge ha de ser social, es pot treballar de moltes formes; Zabala, al seu llibre Cómo aprender y enseñar competencias (2007) parla de fer-ho amb grans grups, equips fixos, equips flexibles homogenis o heterogenis o de forma individual sobretot per realitzar les tasques de reflexió.
Quan introduírem el TPACK a l'entrada d'escultors de persones, ja exposava breument la importància d'intregrar les eines per ensenyar contingut (paràgraf 10), ara, després de les classes d'aquesta setmana i de veure els vídeos, puc ampliar-ho. Les tecnologies per sí soles no fan millorar el resultat dels aprenentatges; si sóc professora de matemàtiques no puc pretendre que els alumnes facin els mateixos problemes que resoldrien amb paper i llapis però a l'ordinador, ha de ser un conjunt amb la metodologia i l'ús que els hi donem.
Si parlem de canvis curriculars, és
important que parlem de desenvolupar el coneixement i la sociabilitat. A més de
treballar tant l'esforç individual com el col·lectiu i cooperatiu. Que l'alumne
aprengui a aprendre al llarg de la vida.
Un altre factor important és l'entorn, ja hem dit que el nostre món és globalitzat, per tant hem de saber treballar amb altres cultures, altres països... Hem de saber què demana la societat a l'escola i a l'inrevés. A l'escola, la diversitat és un fet, pot haver-hi nens de diferents cultures, nens amb necessitats especials... i ho hem d'acceptar com una cosa natural i treballar-ho. M'agradaria posar un exemple sobre això: a una altra assignatura, anàrem a visitar una classe de P4 per observar i posteriorment fer un treball. Allí, hi havia una nena amb necessitats especials ja que té Síndrome de Down però em va apassionar veure que estava completament integrada a la classe, perquè abans les diferències es remarcaven molt.
Segons Zabala també, és important el treball per projectes per a construir coneixement plantejant objectius, treballant-los, relacionant-los i obtinguen conclusions i reflexionant sobre aquestes. ''Una enseñanza en la que el objetivo no será la variedad, sino la utilización apropiada de aquellas estrategias y métodos coherentes con el conocimiento del que disponemos sobre cómo se producen los aprendizajes'' (Zabala 2007, pàg. 167).
Aquest video mostra un cas particular d'una escola que té l'intenció de seguir més o menys això.
Un altre factor important és l'entorn, ja hem dit que el nostre món és globalitzat, per tant hem de saber treballar amb altres cultures, altres països... Hem de saber què demana la societat a l'escola i a l'inrevés. A l'escola, la diversitat és un fet, pot haver-hi nens de diferents cultures, nens amb necessitats especials... i ho hem d'acceptar com una cosa natural i treballar-ho. M'agradaria posar un exemple sobre això: a una altra assignatura, anàrem a visitar una classe de P4 per observar i posteriorment fer un treball. Allí, hi havia una nena amb necessitats especials ja que té Síndrome de Down però em va apassionar veure que estava completament integrada a la classe, perquè abans les diferències es remarcaven molt.
Segons Zabala també, és important el treball per projectes per a construir coneixement plantejant objectius, treballant-los, relacionant-los i obtinguen conclusions i reflexionant sobre aquestes. ''Una enseñanza en la que el objetivo no será la variedad, sino la utilización apropiada de aquellas estrategias y métodos coherentes con el conocimiento del que disponemos sobre cómo se producen los aprendizajes'' (Zabala 2007, pàg. 167).
Aquest video mostra un cas particular d'una escola que té l'intenció de seguir més o menys això.
Aquesta setmana trob que l'entrada ha estat un poc més extensa ja que hi havia molts continguts que analitzar, però, he de dir que, tot i que realitzar les entrades setmanalment és un esforç considerable, no em desagrada fer-les perquè jo mateixa noto que estic realitzant un aprenentatge significatiu i, igual que passa amb l'esport, no m'importa fer un treball dur si resulta gratificant.
He de dir que de vegades em sento com en una muntanya russa, si mir-ho les notícies o la premsa veig que el tema de l'educació està tan malament que em fa por, però, després pens que millorarà i que estic al grau correcte en el moment correcte.
Quant als coneixements, he de dir que després de parlar tant de competències, en el meu cap ja pensava que a l'educació infantil era on més es tenien en compte, però la nostra professora ens va aclarir que en aquesta etapa realment no es treballaven les competències pròpiament dites, sinó que es treballaven les habilitats per desenvolupar el coneixement per poder adquirir-les en els pròxims cursos. M'alegre d'haver rectificat aquest error ara que encara no és massa tard.
A més, me'n dono compte de la importància del treball de reflexió, a infantil, com a les altres etapes, també és important i no perquè siguen més petits hem de fer les coses per què sí, això és un error. Jo mateixa si llegeixo la primera entrada del bloc, veig que quasi no vaig fer tasca de reflexió i ara veig l'important que és i el buit que queda a l'aprenentatge sense això.
L'eina d'aquesta setmana no ha estat tant tècnica sinó que l'important era reflexionar i trobar una situació que creés conflicte en els nostres alumnes. Sembla fàcil, i de fet segurament hi ha un munt de situacions conflictives davant els nostres ulls però sovint passen inadvertides.
En el meu cas, he escollit els peixos, perquè tot i que semblen simples, realment crec que poden generar preguntes i conflicte en els alumnes per exemple per la situació de viure en un medi que no és el nostre. Així, es podria partir de preguntes com: ''com respiren dins l'aigua?'', ''fixeu-vos que no tenen nas!'', ''no s'acansen de nedar?'', ''els peixos dormen?'' i tot el que se'ns ocorregués en aquell moment. A més, com els nens solen tenir una fixació especial pels animals, trob que estarien motivats a aprendre'n més coses. Inclús, trob que després de fer l'exercici de reflexionar sobre els peixos i els temes que en deriven, es podria plantejar la ideea de tenir un peix a la classe i comprometre's a cuidar-lo per a que ells, a més d'aprendre més sobre el tema, desenvolupessin la capacitat de responsabilitat i s'ocupessin de donar-li menjar, rentar la peixera...
